1. |
||||
|
La llet blanca de la lluna
me la bec a poc a poc.
Devoro flors d’una a una,
entaulada, com per joc.
D’enveja, un núvol s’esberla.
Gotes de color de perla
m’esquitxen nas i cabells.
I me’n vaig. Poso la lleva
i em tanco dintre la meva
illa dels lliris vermells.
|
||||
2. |
Molt he estimat
04:29
|
|||
|
Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d’amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m’escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d’estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l’altura clara d’aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d’una mirada
o bé des de l’escuma d’un sol bes
proclamo el meu amor: el legitimo.
|
||||
3. |
Divisa
03:56
|
|||
|
Fem l'escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,
fem l'escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.
Fem l'escamot dels soldats d'avantguarda:
el primer bes que se'ns doni als primers.
|
||||
4. |
Arbequines de l'amor
04:08
|
|||
|
Ai, amor, si vols passar
per dessota l'oliver,
que la lluna juga a cuit
sobre l'herba del terrer!
Per dessota l'olivar,
amor, sí que hi passaré,
plenes d'olives i amor,
ai!, les butxaques del vent!
Fulles altes i petons,
pluja dins l'aire enramat,
arbequines de l'amor,
ai quin deix més amargant!
Ai quin deix més amargant
l'amor menut a la dent!
Les mans de seda del vent
em despullen l'olivar!
|
||||
5. |
Espero meravelles
04:22
|
|||
|
Foc a les mans, 1990
Espero meravelles
a cada cantonada.
Hi ha alegria
en l’aire.
El sol m’omple
els ulls.
El meu presagi
és una línia
contra el sol,
un punt en l’horitzó.
El blat del temps, 1986
Visc i torno
a reviure
cada poema,
cada paraula.
Estimo tant
la vida
que la faig meva
moltes vegades.
|
||||
6. |
Divisa
03:41
|
|||
|
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
|
||||
7. |
La dona que mira
04:04
|
|||
|
És la dona que calla i sempre mira:
Mira com passen els fills i se'n van.
Mira com els veïns s'estimen al sofà.
Calla quan el seu home arriba tard
i duu alguna mentida rebregada.
És la dona que va mirant la vida
ben amagada rera les cortines,
en va prenent bocins, els reparteix,
i ella no gosa d'agafar-se'n cap.
Jo sóc la dona que té set de vida,
i que no en fa prou amb mirar i callar.
Jo sóc la dona que surt al carrer,
que crida, que corre, que parla,
que riu, que estima, que no s’amaga,
i que la vida se li comença
a fer curta...
|
||||
8. |
Vuit de març
04:42
|
|||
|
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles
el blauet i el sabó.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l'alliberament.
|
||||
9. |
||||
|
Dones, baixeu, veniu
a la dansa de l'herba.
Enramem els balcons
i preparem la terra.
Reguem-la amb pluja i sol,
defensem-la amb les dents,
perquè hi arreli l'abre
de l'alliberament.
Sembrem-hi la llavor
i el verd de la tendresa,
el blat de l'enrenou
l'aventura i la menta
i quan neixin els brots
cridem-ho a tots els vents,
perquè s'espigui l'aire
de l'alliberament.
Vestides en saó
de la revolta encesa
al cim dels campanars
desplegarem banderes,
banderes sense orgull,
color de goig novell,
perquè floreixi l'arbre
de l'alliberament.
Aviarem coloms
per encetar la festa
i inventarem camins
en cels sense fronteres.
Arreu tidrem hostal,
farem convit arreu,
amb la fruita de l'arbre
de l'alliberament.
|
||||
10. |
||||
|
m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravanet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
aquell melic,
com la primera dent d’un infant.
m’agrada així la vida... allò
m’agrada així la vida... allò
m’he estimat molt la vida.
|
||||
11. |
Els dies
03:29
|
|||
|
Floreixen i moren els dies,
deixant-nos tristesa només.
De nits estrellades omplies
un temps, el teu cor, en excés,
or pàl.lid de vespres collies,
com flors per a íntims vergers.
Bellesa del món posseïda,
segura, feliç veritat,
perduda tot just assolida,
anhel de conèixer una vida
més pura, més alta, callat
misteri del cor, aleshores:
tot minva, tot mor, calcigat
pel ritme feixuc de les hores.
Passem fent adéus cap enrera:
allò que hem tingut un moment
es perd en la inútil carrera;
sols queda un record i un lament.
Passem com l'encesa primera
de l'alba, com fressa de vent.
|
||||
12. |
T'estimo perquè sí
03:47
|
|||
|
T’estimo perquè sí.
Perquè el cos m’ho demana.
Perquè vull.
I perquè em dona la gana.
T’estimo,
t’estimo perquè sí.
T’estimo,
perquè el destí va creuar
dos camins paral.lels.
T’estimo.
T’estimo perquè sí...
T’estimo,
perquè el cos m’ho demana.
T’estimo,
perquè els anys passen,
però el desig és aquí.
T’estimo.
T’estimo perquè sí...
T’estimo.
T’estimo perquè vull.
T’estimo.
I perquè el teu amor
és el meu tatuatge.
T’estimo.
|
||||
13. |
L'amor és nit
06:44
|
|||
|
Quan et miro de reüll
per saber si dorms,
te n'adones i somrius
i m'omples de llum.
Aquest món meravellós
que t’agrada tant
mentre dorms farà el mandrós
t’estarà esperant.
Dorm petit Marcel,
s'ha apagat el cel.
Vola al teu vaixell
de llençols i estels.
T'he deixat el llum encès,
que no tinguis por,
i als teus ulls he descobert
que és bonic el món.
Si t'espanten els mussol
si fuges quan plou,
no pateixis, sóc aquí,
que l'amor és nit.
Dorm petit Martí,
s'ha apagat el cel.
Vola al teu vaixell
de llençols i estels.
Ai nineta dels meus ulls,
tingues un bon son,
ai bruixeta del meu cor,
no ni no ni non.
Papallones i ocellets
volaran amb tu
i les nines pintaran
un somni per a tu.
Dorm Maria dorm,
s'ha apagat el cel.
Vola al teu vaixell
de llençols i estels.
Dorm petit Marcel,
dorm petit Martí,
dorm Maria dorm,
jo us canto el non.
|
||||
Mirna Vilasís Argelaguer, Spain
Mirna Vilasís va debutar en solitari el 2009, després d’haver integrat durant un quart de segle projectes com Tralla, La Cobleta de la Selva o Samfaina de Colors. El seu primer disc, “Mirna”, celebra la poesia i la música tradicional de casa nostra. El 2015 publica “Espero meravelles”, un homenatge a la figura i l’obra de Montserrat Abelló. ... more
If you like Mirna, you may also like:
The haunting new record from Canadian folk artist Avi C. Engel bridges old and new traditions with a minimalist approach.
go to album
The latest from Shana Cleveland is a Californian fantasia that conjures worlds both real and surreal.
go to album
A vibrant vision of "Central Americana" from the Costa Rica-based artist, blending heartland devotionals with playful Tropicália grooves.
go to album
The Texan sibling indie-folk duo is back with a new album that is filled with sweeping, cinematic tracks.
go to album
THEY'VEBEENCALLED
by Jep and Dep
Sydney's folk noir duo expand their sound into haunting compositions that are somewhere between beautiful and melancholy.
go to album
The Nothing
by The Last Dinosaur
Jamie Cameron conveys heartbreak and loss with violins, acoustic plucking, tambourine beats, and whispered lyrics.
go to album
featured on Bandcamp Radio Jul 8, 2014
go to album
