Mirna

by Mirna

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €7 EUR  or more

     

1.
La llet blanca de la lluna me la bec a poc a poc. Devoro flors d’una a una, entaulada, com per joc. D’enveja, un núvol s’esberla. Gotes de color de perla m’esquitxen nas i cabells. I me’n vaig. Poso la lleva i em tanco dintre la meva illa dels lliris vermells.
2.
Molt he estimat i molt estimo encara. Ho dic content i fins un poc sorprès de tant d’amor que tot ho clarifica. Molt he estimat i estimaré molt més sense cap llei de mirament ni traves que m’escatimin el fondo plaer que molta gent dirà incomprensible. Ho dic content: molt he estimat i molt he d’estimar. Vull que tothom ho sàpiga. Des de l’altura clara d’aquest cos que em fa de tornaveu o de resposta quan el desig reclama plenituds, des de la intensitat d’una mirada o bé des de l’escuma d’un sol bes proclamo el meu amor: el legitimo.
3.
03:56
Fem l'escamot dels qui mai no reculen i sols un bes els pot fer presoners, fem l'escamot dels qui trenquen les reixes i no els fa caure sinó un altre bes. Fem l'escamot dels soldats d'avantguarda: el primer bes que se'ns doni als primers.
4.
Ai, amor, si vols passar per dessota l'oliver, que la lluna juga a cuit sobre l'herba del terrer! Per dessota l'olivar, amor, sí que hi passaré, plenes d'olives i amor, ai!, les butxaques del vent! Fulles altes i petons, pluja dins l'aire enramat, arbequines de l'amor, ai quin deix més amargant! Ai quin deix més amargant l'amor menut a la dent! Les mans de seda del vent em despullen l'olivar!
5.
Foc a les mans, 1990 Espero meravelles a cada cantonada. Hi ha alegria en l’aire. El sol m’omple els ulls. El meu presagi és una línia contra el sol, un punt en l’horitzó. El blat del temps, 1986 Visc i torno a reviure cada poema, cada paraula. Estimo tant la vida que la faig meva moltes vegades.
6.
03:41
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
7.
És la dona que calla i sempre mira: Mira com passen els fills i se'n van. Mira com els veïns s'estimen al sofà. Calla quan el seu home arriba tard i duu alguna mentida rebregada. És la dona que va mirant la vida ben amagada rera les cortines, en va prenent bocins, els reparteix, i ella no gosa d'agafar-se'n cap. Jo sóc la dona que té set de vida, i que no en fa prou amb mirar i callar. Jo sóc la dona que surt al carrer, que crida, que corre, que parla, que riu, que estima, que no s’amaga, i que la vida se li comença a fer curta...
8.
Amb totes dues mans alçades a la lluna, obrim una finestra en aquest cel tancat. Hereves de les dones que cremaren ahir farem una foguera amb l’estrall i la por. Hi acudiran les bruixes de totes les edats. Deixaran les escombres per pastura del foc, cossis i draps de cuina el sabó i el blauet, els pots i les cassoles el fregall i els bolquers. Deixarem les escombres per pastura del foc, els pots i les cassoles el blauet i el sabó. I la cendra que resti no la canviarem ni per l’or ni pel ferro per ceptres ni punyals. Sorgida de la flama sols tindrem ja la vida per arma i per escut a totes dues mans. El fum dibuixarà l’inici de la història com una heura de joia entorn del nostre cos i plourà i farà sol i dansarem a l’aire de les noves cançons que la terra rebrà. Vindicarem la nit i la paraula DONA. Llavors creixerà l’arbre de l'alliberament.
9.
Dones, baixeu, veniu a la dansa de l'herba. Enramem els balcons i preparem la terra. Reguem-la amb pluja i sol, defensem-la amb les dents, perquè hi arreli l'abre de l'alliberament. Sembrem-hi la llavor i el verd de la tendresa, el blat de l'enrenou l'aventura i la menta i quan neixin els brots cridem-ho a tots els vents, perquè s'espigui l'aire de l'alliberament. Vestides en saó de la revolta encesa al cim dels campanars desplegarem banderes, banderes sense orgull, color de goig novell, perquè floreixi l'arbre de l'alliberament. Aviarem coloms per encetar la festa i inventarem camins en cels sense fronteres. Arreu tidrem hostal, farem convit arreu, amb la fruita de l'arbre de l'alliberament.
10.
m’he estimat molt la vida, no com a plenitud, cosa total, sinó, posem per cas, com m’agrada la taula, ara un pessic d’aquesta salsa, oh, i aquest ravanet, aquell all tendre, què dieu d’aquest lluç, és sorprenent el fet d’una cirera. m’agrada així la vida, aquest got d’aigua, una jove que passa pel carrer aquest verd aquest pètal allò una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls, i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula, com aquest passarell, aquell melic, com la primera dent d’un infant. m’agrada així la vida... allò m’agrada així la vida... allò m’he estimat molt la vida.
11.
03:29
Floreixen i moren els dies, deixant-nos tristesa només. De nits estrellades omplies un temps, el teu cor, en excés, or pàl.lid de vespres collies, com flors per a íntims vergers. Bellesa del món posseïda, segura, feliç veritat, perduda tot just assolida, anhel de conèixer una vida més pura, més alta, callat misteri del cor, aleshores: tot minva, tot mor, calcigat pel ritme feixuc de les hores. Passem fent adéus cap enrera: allò que hem tingut un moment es perd en la inútil carrera; sols queda un record i un lament. Passem com l'encesa primera de l'alba, com fressa de vent.
12.
T’estimo perquè sí. Perquè el cos m’ho demana. Perquè vull. I perquè em dona la gana. T’estimo, t’estimo perquè sí. T’estimo, perquè el destí va creuar dos camins paral.lels. T’estimo. T’estimo perquè sí... T’estimo, perquè el cos m’ho demana. T’estimo, perquè els anys passen, però el desig és aquí. T’estimo. T’estimo perquè sí... T’estimo. T’estimo perquè vull. T’estimo. I perquè el teu amor és el meu tatuatge. T’estimo.
13.
Quan et miro de reüll per saber si dorms, te n'adones i somrius i m'omples de llum. Aquest món meravellós que t’agrada tant mentre dorms farà el mandrós t’estarà esperant. Dorm petit Marcel, s'ha apagat el cel. Vola al teu vaixell de llençols i estels. T'he deixat el llum encès, que no tinguis por, i als teus ulls he descobert que és bonic el món. Si t'espanten els mussol si fuges quan plou, no pateixis, sóc aquí, que l'amor és nit. Dorm petit Martí, s'ha apagat el cel. Vola al teu vaixell de llençols i estels. Ai nineta dels meus ulls, tingues un bon son, ai bruixeta del meu cor, no ni no ni non. Papallones i ocellets volaran amb tu i les nines pintaran un somni per a tu. Dorm Maria dorm, s'ha apagat el cel. Vola al teu vaixell de llençols i estels. Dorm petit Marcel, dorm petit Martí, dorm Maria dorm, jo us canto el non.

about

Jo sóc la Mirna, i amb paraules d’altres us dic exactament tot de coses que vull dir. Que bé que algú hagi posat paraules als meus pensaments! Quina alegria de cantar la paraula de la poeta i el poeta! Com estimo el que us canto!
Maria-Mercè Marçal, Montserrat Abelló, Mercè Rodoreda, Hermínia Mas, Joan Vinyoli, Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol i Joan Salvat-Papasseit han trobat les paraules per mirar de cara l’amor, el desig, la lluita, el compromís… He mirat els seus ulls i els he ofert el meu cor.
I la música? Com m’agrada la música, aquesta música que m’entra per la panxa, per la pell, que em connecta amb la meva terra, que fa olor de mar, música mediterrània. Música feta de nou casant la paraula del poeta i el patró tradicional, música composta pel meu estimat Xavi Múrcia i arranjada pel també estimat Marcel Casellas, música que s’embolcalla amb l’amalgama tímbrica, plena de colors i plena de matisos, de la rica instrumentació pròpia de la Mediterrània.
Jo sóc la Mirna i m’agrada cantar, m’agrada molt… El treball que us ofereixo és fruit del meu amor per la poesia i la música mediterrània. És un treball cantat amb emoció, tendresa i energia. M’ho he passat tan bé gravant aquest disc! Això no m’ho pren ningú. Ara l’atzar i tu, que m’escoltes, en teniu l’última paraula.

Mirna
Argelaguer, 21 de febrer de 2009

credits

released December 22, 2015

Mirna: veu
Pau Figueres: guitarres
Joan Aguiar Juantxe: violí i mandola. Palmes, cors i ventilador a “Arbequines de l’amor”
Perepau Jiménez: acordió diatònic
Pere Olivé: percussions
Marcel Casellas: contrabaix. Pandero quadrat i espasí a “Molt he estimat”, i peus i palmes a “Divisa” de Salvat-Papasseit
Xavi Múrcia: cors a “Arbequines de l’amor” i peus i palmes a “Divisa” de Salvat-Papasseit

Arranjaments i producció musical: Marcel Casellas
Producció tècnica: Kei Macias
Assistent de gravació: Xavi Múrcia
Gravat el gener de 2009 a Argelaguer, a l’estudi de Discos a mà
Mesclat i masteritzat a 44.1 Estudi de Gravació per Kei Macias, Marcel Casellas, Toni París i Mirna el febrer de 2009
Producció executiva: Discos a mà i Vesc
Fotografia: Núria Roig
Disseny gràfic: Sílvia Molera
Correcció lingüística: Roger Vilà

license

all rights reserved

tags

about

Mirna Vilasís Argelaguer, Spain

Mirna Vilasís va debutar en solitari el 2009, després d’haver integrat durant un quart de segle projectes com Tralla, La Cobleta de la Selva o Samfaina de Colors. El seu primer disc, “Mirna”, celebra la poesia i la música tradicional de casa nostra. El 2015 publica “Espero meravelles”, un homenatge a la figura i l’obra de Montserrat Abelló. ... more

contact / help

Contact Mirna Vilasís

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Mirna, you may also like: